Teoria
Els fonaments de la comunicació
1. Els fonaments de la comunicació
La comunicació és un procés vital que ens connecta amb els altres i amb el món que ens envolta. No és simplement l’intercanvi de paraules, sinó la transmissió de sentits, emocions i idees. Entendre els seus mecanismes fonamentals és el primer pas per a ser emissors més clars i receptors més eficaços.
El procés comunicatiu: els actors principals i la seva interacció
La comunicació és un procés vital que ens connecta amb els altres i amb el món que ens envolta. No és simplement l’intercanvi de paraules, sinó la transmissió de sentits, emocions i idees. Entendre els seus mecanismes fonamentals és el primer pas per a ser emissors més clars i receptors més eficaços.
L’Emissor és la persona o entitat que inicia el procés. És qui codifica el missatge, és a dir, el converteix en un codi (paraules, gestos, imatges) que el receptor pugui entendre. Per exemple, quan envies un missatge de WhatsApp a un amic, ets l’emissor. Quan penges una foto a Instagram, et converteixes en l’emissor d’un missatge visual.
El Receptor és la persona o entitat que rep el missatge i el descodifica. La seva tasca és interpretar el contingut transmès per l’emissor. En l’exemple del WhatsApp, el teu amic és el receptor. Quan els teus amics donen “m’agrada” o comenten la teva foto, estan actuant com a receptors. L’èxit de la comunicació depèn de si el missatge ha estat interpretat correctament, tal com l’emissor volia.
El Missatge és la informació o el contingut que es vol transmetre. Pot ser una idea, un sentiment, una ordre o una pregunta. És el “què” de la comunicació. Per exemple, el missatge de text “Arribo tard, comenceu sense mi” o el contingut visual d’un vídeo de TikTok.
El Canal és el mitjà físic o digital a través del qual es transmet el missatge. Pot ser una ona sonora (la veu), un paper, una pantalla de mòbil o, fins i tot, un gest. Pensa-hi: una trucada telefònica, un missatge de text, un vídeo de YouTube o una conversa cara a cara són tots exemples de canals diferents.
1.1 El context de la comunicació
La comunicació és un acte profundament complex, lluny de ser un simple intercanvi d’informació, on una sèrie d’elements coexisteixen per garantir que un missatge flueixi de l’emissor al receptor de manera efectiva. Un dels elements més crucials és el context, l’entorn on es produeix la comunicació, ja que té el poder de modificar completament el sentit del missatge. La mateixa paraula o gest es pot interpretar de manera diferent segons la situació.
Aquesta importància del context es manifesta clarament en la distinció entre un entorn formal i un d’informal. En un context formal, com una entrevista de feina o una presentació acadèmica, el llenguatge és estructurat, precís i es fa servir un to respectuós. Aquí, l’objectiu és transmetre professionalitat i coneixement de forma concisa. Per contra, en un context informal, com una conversa amb amics o familiars, la comunicació és més relaxada i espontània.S’utilitzen expressions col·loquials, abreviacions i, fins i tot, el silenci pot ser significatiu, ja que la relació de confiança entre els interlocutors és la base de la interacció.
Anota!
1.2 La intenció de l’emissor: què vol aconseguir amb el missatge?
Darrere de cada acte comunicatiu hi ha una intenció. L’emissor sempre té un objectiu, una finalitat, que pot ser:
- Informar: Transmetre dades o fets objectius. Per exemple, quan el professor anuncia la data de l’examen.
- Persuadir o convèncer: Influir en l’opinió o les accions del receptor. Per exemple, quan intentes convèncer els teus pares perquè et deixin anar a un concert o quan un anunci a Instagram et vol vendre unes sabatilles.
- Expressar emocions: Compartir sentiments. Per exemple, quan escrius una història personal a les teves xarxes socials per expressar com et sents.
- Donar una ordre o demanar alguna cosa: Dirigir l’acció del receptor. Per exemple, la clàssica frase de la mare: “Pots parar de jugar amb el mòbil, si us plau?”.
Reconèixer aquesta intenció és clau per a interpretar correctament el missatge i no caure en malentesos. Per exemple, si un amic et diu: “Avui no he estudiat res per a la prova”, la seva intenció pot ser queixosa o una manera de buscar suport, no necessàriament que vulgui suspendre.
Anota!
1.3 La riquesa de la diversitat lingüística: una llengua, moltes maneres de parlar-la
La llengua no és un bloc rígid, sinó un sistema viu i dinàmic. La seva diversitat reflecteix la complexitat de la societat que la parla.
- Els dialectes són les variants geogràfiques d’una llengua. El català, per exemple, té dialectes com el valencià, el balear o el català central. Pensa-hi: quan una persona de Lleida et diu “xato” i tu no entens què vol dir, és un petit xoc entre dialectes.
- Els registres es refereixen a les variacions que usem segons el context social. En una entrevista de feina, utilitzem un registre formal, amb un vocabulari més acurat i estructures més complexes. En canvi, amb els amics, fem servir un registre informal, ple d’abreviacions i expressions col·loquials.
- Les jergues són els llenguatges especialitzats que utilitzen grups concrets per a comunicar-se de forma més ràpida i precisa. Per exemple, el llenguatge que feu servir amb els vostres amics quan parleu de videojocs (“farmejar”, “nerfejar”) o d’esports (“un gol per l’escaire”).
Aquesta diversitat no és una feblesa, sinó una gran riquesa que demostra la capacitat de la llengua per a adaptar-se a qualsevol situació i entorn.
1.4 L’escolta activa: la meitat del diàleg
Comunicar-se no és només parlar, sinó també saber escoltar. L’escolta activa va més enllà d’oïr els sons: és un procés conscient que requereix concentració i esforç per a comprendre el missatge de l’altra persona en la seva totalitat, incloent-hi els seus sentiments i la seva intenció.
Per a practicar-la, hi ha algunes tècniques:
- Atenció plena: Mirar a la persona, evitar distraccions (com el mòbil) i centrar-se en el que diu.
- Confirmació del missatge: Repetir amb les teves pròpies paraules el que has entès. Per exemple, quan li dius a un amic: “Si no t’he entès malament, el que em vols dir és que estàs enfadat amb el teu germà perquè t’ha agafat la dessuadora?”.
- Fer preguntes obertes: Per a aprofundir en el tema i animar la persona a continuar parlant. Per exemple, en lloc de preguntar “T’ha agradat la pel·lícula?”, pregunta “Què és el que més t’ha agradat de la pel·lícula?”.
L’escolta activa és fonamental per a construir una comunicació respectuosa i empàtica, ja que mostra que valores el que l’altra persona té a dir.
Anota!
Termes clau
Exercicis interactius
Quiz 1
Quiz
1. Quin element de la comunicació és qui rep el missatge?
2. Quina és la funció de l'emissor?
3. Què és un dialecte?
4. Quin d'aquests no és un tipus de registre lingüístic?
Quiz 2
Quiz
1. Quin element pot canviar totalment el significat del missatge?
2. Quina intenció té un anunci publicitari?
3. Si utilitzes abreviacions i expressions col·loquials amb els amics, quin tipus de registre estàs usant?
4. Quina de les següents no és una tècnica d'escolta activa?
True/False Quiz 1
True or False
1. La comunicació és només l'intercanvi de paraules.
2. L'emissor és qui rep el missatge.
3. Un missatge de text és un exemple de canal.
4. Els dialectes són llenguatges especialitzats d'un grup social.
True/False Quiz 2
True or False
1. L'objectiu de persuadir és influir en l'opinió del receptor.
2. Un registre formal s'usa en situacions quotidianes amb amics.
3. Una conversa telefònica és un exemple de canal digital.
4. L'escolta activa només implica oir els sons.
Matching Question
Matching Exercise
Drag the items on the right to match the descriptions on the left.
Sequence Quiz
Sequence Question
Ordena els passos per a una comunicació eficaç, de l'inici al final.
Drag the Words
Drag the Words
Drag the words from the bank into the correct blanks in the text.