Tema 7: L'escriptura cohesionada i coherent

Exposa-ho

1. La Coherència: L’Estructura Lògica del Text

Significat global: La propietat que garanteix que el text sigui percebut com una unitat amb sentit i no com una suma de frases inconnexes.
Regla de relació temàtica: Totes les idees han de tenir un vincle directe amb el tema central de l’escrit per evitar digressions innecessàries.
Regla de no-contradicció: Mantenir la consistència informativa, assegurant que els arguments presentats no s’anul·lin entre si.
Regla de progressió informativa: Equilibri entre la informació ja coneguda (tema) i la informació nova (rema) perquè el text avanci de manera fluida.
L’esquelet del discurs: Organització del contingut en una estructura clara (introducció, nus i desenllaç o tesi i arguments).

El fil conductor: Ús d’elements lingüístics que “coseixen” les frases i els paràgrafs per guiar la lectura.
Connectors d’ordre i seqüència: Ús de marcadors com “en primer lloc”, “d’una banda” o “finalment” per estructurar el temps i l’espai del text.
Connectors lògics: Aplicació de nexes de causa (“perquè”), conseqüència (“per tant”), contrast (“però”) i addició (“a més”) per marcar la relació entre idees.
Connectors explicatius: Expressions com “és a dir” o “en altres paraules” que serveixen per aclarir conceptes o reformular el contingut anterior.
Ús estratègic dels nexes: Evitar l’abús de connectors per no carregar el text excessivament, utilitzant-los només quan la relació lògica no sigui òbvia.

El valor sintàctic del punt: Ús del punt i seguit per tancar idees completes i del punt i a part per separar blocs temàtics o paràgrafs.
Funcions de la coma: Separació d’elements en llistes, aïllament d’incisos explicatius i col·locació obligatòria després de certs connectors textuals.
Prohibició de la coma entre subjecte i verb: Mantenir la unitat de la frase evitant talls respiratoris que fragmentin l’estructura gramatical bàsica.
El punt i coma: Aplicació d’aquest signe per separar idees molt vinculades o frases llargues que ja contenen comes internes.
L’ambigüitat i el sentit: Com una coma mal col·locada pot alterar completament el missatge o la intenció de l’emissor.

Sinonímia: Substitució de termes per altres d’equivalents per mantenir la varietat i la riquesa del vocabulari.
Hiperònims i hipònims: Ús de paraules generals (flor) o específiques (rosa) per evitar la redundància i guanyar precisió descriptiva.
L’el·lipsi: Mecanisme d’economia lingüística que consisteix a eliminar paraules que ja s’han dit o que se sobreentenen pel context.
Pronominalització: Ús de pronoms personals i febles (ell, la, hi, ho) per fer referència a elements ja mencionats sense repetir-los.
Riquesa de vocabulari: Evitar les “paraules comodí” (fer, cosa, tema) substituint-les per verbs i substantius amb un significat més exacte.