Tema 10: Ciutadania activa i convivència

Cas real

El conflicte de la Plaça Major: Quan els drets xoquen

Imagina la plaça principal del teu barri o poble. És un espai ampli amb bancs, arbres i una zona on no passen cotxes. Des de fa uns mesos, un grup de joves de l’institut utilitza la plaça cada tarda per jugar a futbol, escoltar música i trobar-se. D’altra banda, la gent gran del barri i les famílies amb nens petits també volen utilitzar la plaça per passejar, descansar o jugar tranquil·lament.

Aviat, la balança de la convivència es trenca: Els joves reclamen el seu dret a utilitzar l’espai públic per a l’oci i l’esport, ja que no tenen cap poliesportiu gratuït a prop. Però, sovint, incompleixen els seus deures de civisme: deixen llaunes a terra, la música està massa forta i algunes pilotades han tocat la gent gran. Els veïns, enfadats, reclamen el seu dret al descans i a la seguretat.

El conflicte explota quan comença a circular un missatge per un grup de WhatsApp del barri: “L’Ajuntament tancarà la plaça amb tanques demà mateix i multarà tots els joves amb 500€ per vandalisme. Ho he llegit a un fòrum d’internet”. Aquesta Fake News (notícia falsa) escampa el pànic entre els joves i l’agressivitat entre alguns veïns, que comencen a cridar-se des dels balcons. L’enfrontament està servit.

En comptes de deixar que la situació acabi amb intervenció policial, el centre cívic del barri decideix actuar promovent la ciutadania activa. Convoquen una taula de mediació. Un educador social (una figura neutral) asseu representants dels joves i representants dels veïns.

Després de dialogar i desmentir la fake news de les multes, arriben a un acord de convivència:

Els joves es comprometen a respectar un horari (jugar a la pilota només de 17h a 19h) i a utilitzar papereres (civisme).
Els veïns es comprometen a tractar els joves amb respecte i a demanar junts a l’Ajuntament (participació social) que instal·li unes xarxes per evitar que les pilotes s’escapin.
Tots junts organitzen un dissabte de voluntariat per pintar els bancs de la plaça i netejar l’espai, demostrant que la plaça és de tothom.

✏️

Exercici

Simulació: La Taula de Mediació Comunitària

Realitzareu una activitat de rol on recreareu el procés de diàleg per salvar la plaça del barri. Haureu de posar en pràctica l’empatia, el civisme i la capacitat d’arribar a acords.

Formeu equips (15 min):

Els Joves (Grup d’oci urbà): Voleu un lloc on estar. Us sentiu criminalitzats per la gent gran i per la notícia falsa de WhatsApp. Esteu disposats a baixar el volum de la música, però no a marxar de la plaça.
L’Associació de Veïns (Gent gran i famílies): Voleu tranquil·litat i neteja. Teniu por de rebre una pilotada i us molesta la brutícia. La vostra posició inicial és que els joves no haurien de poder jugar a pilota allà.
L’Ajuntament (Regidoria d’Espai Públic): No voleu tancar la plaça (costa diners), però heu rebut massa queixes. Necessiteu que els veïns i els joves us donin una solució barata i ràpida.
Els Mediadors (2-3 alumnes): Sou neutrals. No podeu imposar càstigs ni solucions. La vostra feina és donar el torn de paraula, demanar que s’abaixi el to de veu i fer preguntes com: “Com et sentiries tu en el seu lloc?” o “Què estaries disposat a cedir per arreglar-ho?”

Preparació (30 min):

Prepareu els vostres arguments pensant en els Drets i Deures de cadascú.
Els mediadors preparen 3 normes de diàleg estrictes (ex: no interrompre, no usar insults, parlar en primera persona).

La Mediació (45 min):

Obertura (5 min): Els mediadors recorden les normes de respecte i donen la benvinguda.
Fase de desfogament (15 min): Cada grup exposa el seu malestar. (Avís: aquí la tensió pot pujar, els mediadors han de controlar el ritme).
Fase de propostes (15 min): Es deixen les queixes de banda i cada grup ha de proposar almenys una idea constructiva.
El Pacte Final (10 min): Es redacta el “Contracte de Convivència de la Plaça” amb els punts pactats per totes les parts.

Reflexió final:

Tota la classe discutirà si la mediació és un procés fàcil. Per què de vegades preferim enfadar-nos i cridar (enfrontament) abans que asseure’ns a escoltar l’altre (diàleg)?