Cas real

La política del fill únic a la Xina: un impacte social i ètic

Durant gran part del segle XX, la Xina va experimentar un creixement poblacional molt accelerat. Per a frenar aquest augment, el govern va implantar en 1979 l’anomenada política del fill únic, una mesura de control demogràfic que restringia a la majoria de les famílies urbanes a tenir un sol fill. Encara que es va justificar com una estratègia per a alleujar la pressió sobre els recursos naturals, l’economia i els serveis públics, aquesta política va tenir conseqüències socials i ètiques molt significatives. En molts casos, es va aplicar de manera estricta, fins i tot amb sancions econòmiques o socials per a les famílies que la incomplien. A més, va provocar un desequilibri notable en l’estructura d’edat i sexe de la població, ja que moltes famílies preferien tenir fills homes a causa de raons culturals i econòmiques, la qual cosa va derivar en milions d’avortaments selectius de fetus femenins.

Des d’un punt de vista ètic, la política del fill únic va suposar una vulneració del dret de les persones a decidir lliurement sobre la seva vida familiar. La pressió institucional sobre les dones i el control estatal de la natalitat van generar importants violacions dels drets humans. A llarg termini, aquesta mesura també va afectar l’índex d’envelliment de la població, creant una generació de persones majors sense suficient població jove per a sostenir-les. Això ha generat greus reptes en el sistema de pensions, l’atenció sanitària i l’equilibri demogràfic del país. Aquest cas històric mostra com una política de control poblacional pot tenir efectes negatius duradors sobre l’estructura de la població i planteja qüestions ètiques fonamentals sobre el respecte a la llibertat individual enfront dels interessos de l’Estat.