Passem a l'acció

Detectius de l'aula i Ciutat vs. Camp, el gran debat

Activitat 1: “La història al meu passaport (o al dels meus avis)” 🗺️👨‍👩‍👧‍👦

🎯 L’objectiu? Les migracions no són només fletxes en un mapa, són històries de persones i famílies. En aquesta activitat, investigareu la història migratòria de la vostra pròpia família per entendre les causes i conseqüències reals d’aquests moviments.

📋 Com ho farem?

  1. La missió: Converteix-te en l’historiador/a de la teva família. Tria un familiar (pare, mare, avi, àvia, oncle…) que hagi nascut en un lloc diferent d’on viu ara (pot ser un altre país, una altra comunitat autònoma o fins i tot un poble que va deixar per venir a la ciutat).
  2. L’entrevista: Prepara i fes-li una entrevista. L’objectiu és descobrir la seva història. Algunes preguntes clau:
    • Per què vas decidir marxar del teu lloc d’origen? Què hi passava allà? (Factors d’expulsió).
    • Per què vas triar venir aquí? Què buscaves o què t’oferia aquest lloc? (Factors d’atracció).
    • Quin va ser el repte més gran en arribar? I la sorpresa més agradable?
    • Si poguessis tornar enrere, ho tornaries a fer?
  3. Presenta la història: Amb la informació recollida, has d’explicar aquesta història a la classe. Pots triar el format que prefereixis:
    • Un relat escrit en primera persona, com si fossis tu el protagonista.
    • Un mapa de la història, utilitzant Google My Maps per marcar el viatge i afegir text i fotos a cada punt.
    • Un àudio-relat de 3 minuts, narrant la història com si fos un pòdcast.
  4. La connexió: En la teva presentació, has d’identificar i explicar clarament quins van ser els factors d’expulsió i d’atracció en la història del teu familiar.

Activitat 2: “El xoc de piràmides: Un país jove vs. un país envellit” 📊💥

🎯 L’objectiu? Les piràmides de població són com una radiografia d’un país. Aprendrem a llegir-les a fons i a predir el futur creant una infografia comparativa entre dos països totalment oposats.

📋 Com ho farem?

  1. Forma equip: En parelles, us assignarem dos països amb realitats demogràfiques molt diferents (per exemple: Nigèria vs. Alemanya; Filipines vs. Espanya).
  2. Busca les dades: Haureu de buscar a internet les piràmides de població actuals dels vostres dos països.
  3. Crea la infografia: Utilitzant una eina gratuïta com Canva, creareu una infografia visual que compari els dos països. La infografia ha de mostrar les dues piràmides i respondre de manera gràfica a preguntes com:
    • Present: Quin país té més població jove? I més població envellida? Què significa això avui?
    • Passat: S’observa alguna “cicatriu” a la piràmide (un entrant) que pugui indicar una guerra o una crisi passada?
    • Futur: Quin serà el repte social més gran per a cada país d’aquí a 20 anys a causa de la seva estructura de població? (Ex: “Nigèria necessitarà crear milions de llocs de feina”, “Alemanya haurà de garantir el sistema de pensions”).
  4. Exposareu breument la vostra infografia a la resta de la classe.

Activitat 3: “Projecte Repoblació: Dissenya el teu futur” 💡🏡

🎯 L’objectiu? Passarem de l’anàlisi a l’acció. En lloc de només estudiar els problemes de les ciutats i dels pobles, proposarem solucions creatives i realistes com si fóssim un equip d’urbanistes o un ajuntament emprenedor.

📋 Com ho farem?

  1. Dos grans equips: Dividirem la classe en dos equips: “Equip Metròpolis” i “Equip Neorural”.
  2. La missió de l’Equip Metròpolis: Heu d’identificar 3 grans problemes de viure en una gran ciutat com Barcelona (ex: preu de l’habitatge, contaminació, solitud) i proposar 3 solucions innovadores per combatre’ls. Les solucions han de ser concretes (ex: crear horts urbans als terrats per millorar la qualitat de l’aire i crear comunitat; dissenyar una app per compartir cotxe entre veïns del barri).
  3. La missió de l’Equip Neorural: Sou el nou ajuntament d’un poble petit que està perdent població. Heu de dissenyar 3 projectes concrets per atraure gent jove i famílies. Els projectes han d’atacar els problemes típics del món rural (ex: rehabilitar una antiga fàbrica com a espai de coworking amb internet d’alta velocitat; crear una cooperativa per vendre online els productes agrícoles locals; desenvolupar una ruta turística única basada en les llegendes del poble).
  4. El “Pitch”: Cada equip prepararà una presentació curta i persuasiva (un “pitch”) per “vendre” els seus projectes a un grup d’inversors (la resta de la classe).
  5. Finalment, votarem quines propostes ens han semblat més convincents i amb més futur.

Activitat 4: “El nostre barri en números” 📈📍

🎯 L’objectiu? Aplicarem els conceptes de demografia al nostre entorn més proper. Ens convertirem en analistes de dades i farem una “radiografia” del nostre barri per descobrir com és la seva població.

📋 Com ho farem?

  1. Fonts oficials: Treballarem amb dades reals. Utilitzarem les webs d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona o de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), que ofereixen dades per districtes i barris.
  2. La investigació: En grups, buscareu dades concretes del vostre barri (o districte):

    • Població total i densitat: Hi viu més o menys gent que a la mitjana de la ciutat?

    • Estructura d’edat: Quin percentatge de la població té menys de 15 anys? I més de 65? És un barri “jove” o “envellit”?

    • Lloc de naixement: Quins són els principals països o comunitats autònomes d’origen dels vostres veïns?

  3. La Radiografia: Amb aquestes dades, creareu un pòster o una presentació visual titulada “Radiografia del barri de (nom del barri)”. Heu de mostrar les dades de manera clara, com amb gràfics senzills.
  4. La conclusió: Al final, heu d’escriure un paràgraf de conclusió: “A partir d’aquestes dades, creiem que el repte més important per al nostre barri en el futur serà… (per exemple: …la manca de places a les escoles bressol / …l’adaptació dels serveis per a una població cada cop més gran / …fomentar la convivència entre cultures diverses)”.