Tema 4: Dinàmiques de la població mundial
Teoria
1. Introducció: Els detectius de la població
Has pensat mai per què la teva classe té uns 25 alumnes i no 5 o 50? O per què hi ha tants embussos a l’àrea de Barcelona i, en canvi, hi ha pobles als Pirineus on gairebé no viu ningú? Totes aquestes preguntes tenen a veure amb la demografia, la ciència que estudia la població humana.
En aquesta unitat, et donarem el “kit de detectiu” de la demografia. Aprendrem els conceptes bàsics per entendre com funciona la població mundial, per què vivim on vivim i quins són els grans reptes que això ens planteja tant a les grans ciutats com a les zones rurals.
1.1 Les peces del trencaclosques: Com canvia la població?
La població d’un lloc no és estàtica; és com un riu que sempre flueix. Canvia constantment per tres motius principals:
La natalitat: El motor dels naixements 👶
La natalitat és el nombre de naixements. Per comparar llocs diferents, els demògrafs usen la Taxa de Natalitat.
- Per què varia? Als països en desenvolupament, les famílies solen ser més nombroses perquè els fills ajuden en les tasques del camp o per falta d’accés a mètodes de planificació. En canvi, als països més rics, la natalitat és baixa perquè es prioritza la carrera professional, l’accés a l’habitatge és car i la incorporació de la dona al món laboral ha canviat el model familiar.
La mortalitat: El reflex del benestar 👴
La mortalitat ens indica quantes persones moren.
- L’esperança de vida: És la mitjana d’anys que viu una persona. Si un país té hospitals moderns, aigua neta i prou menjar, l’esperança de vida serà alta (com a Catalunya, on voreja els 83-86 anys).
- Mortalitat infantil: És un indicador clau; si molts nadons moren abans del primer any, sabem que aquell país necessita millorar urgentment la seva sanitat.
El Creixement Natural (o vegetatiu): És el balanç biològic. Si neixen 100 i moren 80, el creixement és de +20.
Les migracions: El món en moviment ✈️
L’ésser humà sempre s’ha mogut. Avui dia, les migracions defineixen la cara dels nostres barris.
- Emigració: Quan algú marxa (E de “Exit” o Exterior).
- Immigració: Quan algú arriba (I de “In” o Interior).
Per què marxem?
- Causes econòmiques: Buscar una feina millor (la més comuna).
- Causes polítiques: Fugir de guerres o persecucions (aquestes persones s’anomenen refugiats).
- Causes climàtiques: Sequeres extremes o inundacions que impedeixen conrear.
1.2 La Densitat de Població: Estem apretats?
No n’hi ha prou amb saber quanta gent viu en un país, sinó com estan de repartits. Per això usem la densitat de població.
- Zones de formiguer: Com el sud-est asiàtic o les grans ciutats europees, on hi ha milers de persones per km².
- Deserts demogràfics: Com l’Antàrtida, el Sàhara o parts de l’interior d’Espanya (l’anomenada “España vaciada”), on hi ha menys de 10 hab/km².
Factors que decideixen on vivim:
- Físics (Natura): Preferim el clima temperat (ni molt fred ni molta calor), les zones planes (fàcil de construir i conrear) i, sobretot, estar a prop de l’aigua.
- Humans (Història i Economia): Vivim on hi ha feina, bones carreteres, hospitals i seguretat. Les ciutats antigues es van fundar prop de rius i avui continuen sent grans centres econòmics.
1.3 Dos mons, dos reptes: Ciutat vs. Camp
El segle XXI és el segle de les ciutats. Però aquest creixement té un preu.
🏙️ El món urbà (Les Ciutats)
Més del 55% de la humanitat viu en ciutats.
- Avantatges: Molta feina, cultura, universitats i serveis ràpids.
- Problemes: Contaminació (aire i soroll), preu de l’habitatge prohibitiu i estat de solitud (viure envoltat de gent però no conèixer ningú).
🏞️ El món rural (El Camp)
El camp és vital perquè ens dona els aliments, però pateix.
- L’Èxode Rural: Els joves marxen a la ciutat buscant oportunitats.
- Conseqüències: Els pobles s’envelleixen, tanquen les escoles i els ambulatoris perquè no hi ha prou gent. Això genera aïllament.
1.4 El cas de casa nostra: Com som a Catalunya? 🐾
Si analitzem Catalunya amb el nostre “kit de detectius”, veurem que som un exemple perfecte de les dinàmiques que hem estudiat, però amb algunes particularitats molt clares.
Creixement: El motor de la immigració
Catalunya ha passat de tenir 6 milions d’habitants l’any 2000 a superar els 8 milions l’any 2024. Com ha crescut tant en tan poc temps?
- Creixement Natural negatiu: A Catalunya neixen pocs nens (natalitat baixa) i la població està envellida. De fet, en molts municipis moren més persones de les que neixen.
- El factor clau: El creixement ha estat gràcies al Saldo Migratori positiu. L’arribada de persones d’altres països i d’altres parts d’Espanya és el que fa que la població total continuï augmentant.
Distribució: El pes de Barcelona
La població catalana està molt mal repartida (distribució desigual):
- L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): En un espai molt petit, hi viu gairebé la meitat de tota la població de Catalunya. La densitat aquí és altíssima.
- El litoral: La costa catalana concentra la majoria de ciutats i activitat econòmica (turisme i indústria).
- L’interior i el Pirineu: Són zones amb una densitat molt baixa. Molts pobles petits pateixen l’envelliment i corren el risc de quedar buits perquè els joves marxen a estudiar o treballar a prop de Barcelona o les capitals de província.
📍 Barcelona Ciutat
Densitat: ~16.000 hab/km²
(Moltíssima gent en poc espai)
🏔️ L’Alta Ribagorça
Densitat: ~9 hab/km²
(Molt espai natural, poca gent)
C. Reptes de futur a Catalunya
- L’envelliment: Som una de les societats amb l’esperança de vida més alta del món, però cal pensar com cuidarem a una població cada cop més gran.
- L’equilibri territorial: Com podem fer que viure al Pirineu o a les Terres de l’Ebre sigui tan atractiu (amb feina i serveis) com viure a prop de la costa?
Activitats interactives
1. Si en un poble neixen 10 persones i en moren 15, el creixement natural és...
2. Com s'anomena la persona que arriba a un país nou per quedar-s'hi a viure?
3. Quin factor físic sol foragitar la població (fa que no hi visqui gent)?
4. Què és la densitat de població?
1. L'esperança de vida és igual a tots els països del món.
2. L'èxode rural provoca l'envelliment dels pobles.
3. El creixement real només es calcula amb els naixements i les defuncions.
4. Les ciutats actuals s'enfronten al repte de l'habitatge car.