Les pedres parlen: La ciutat com a llibre d’història
Sovint pensem que la història és una cosa que només existeix als llibres o als museus. Però si ens posem les “ulleres de detectiu històric”, veurem que podem resseguir totes les etapes que hem estudiat simplement passejant pels carrers d’una ciutat antiga, com ara Tarragona, Girona o Barcelona. Les ciutats són com una ceba: estan formades per capes que s’han anat superposant amb el pas dels segles.
Agafem l’exemple del centre de Barcelona per fer aquest viatge en el temps:
1. L’Edat Antiga (Les arrels sota terra):
Si passegem per la plaça de Sant Jaume o visitem el subsol del Museu d’Història, trobarem els carrers empedrats, les restes de l’aqüeducte i les muralles de Barcino, la ciutat fundada per l’Imperi Romà l’any 15 a.C. Aquestes restes ens parlen d’una època on el llatí i el Dret Romà dominaven el Mediterrani.
2. L’Edat Mitjana (Els carrers estrets i els gremis):
Si sortim de les restes romanes i entrem al Barri Gòtic o al Born, fem un salt a l’Edat Mitjana. Els carrers es tornen estrets i laberíntics (per protegir-se del sol i dels atacs), i trobem grans catedrals i esglésies (com Santa Maria del Mar) construïdes pedra a pedra. Si us fixeu en els noms dels carrers (Carrer dels Argenters, Carrer dels Sombrerers, Carrer dels Corders), veureu el rastre dels antics gremis medievals que agrupaven els treballadors pel seu ofici.
3. L’Edat Contemporània (Les xemeneies i l’Eixample):
Si ens allunyem del centre històric i anem cap al Poblenou o l’Eixample, el paisatge canvia radicalment. A mitjans del segle XIX (any 1850 aproximadament), la Revolució Industrial va fer que la ciutat s’omplís de fàbriques tèxtils amb grans xemeneies de maó que funcionaven amb màquines de vapor. Les velles muralles medievals es van haver d’enderrocar perquè la ciutat necessitava créixer, donant pas a l’Eixample de carrers amples i quadriculats dissenyat per Ildefons Cerdà per acollir la nova classe obrera i la burgesia.
Avui dia (segle XXI), moltes d’aquestes antigues fàbriques s’han convertit en universitats, biblioteques o empreses tecnològiques, mostrant com la Revolució Digital de l’era contemporània aprofita els espais de la Revolució Industrial.
