Per entendre com funciona la democràcia i la separació de poders, imaginem una situació que passa sovint a les nostres ciutats. Un grup d’estudiants i activistes pel clima decideixen organitzar una gran manifestació per tallar els carrers principals de la capital durant tot un divendres. Reclamen accions urgents contra el canvi climàtic, emparant-se en els seus Drets Civils i Polítics recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans (dret de reunió i llibertat d’expressió).
Aquí és on la maquinària de l’Estat democràtic es posa en marxa i veiem com interactuen els diferents poders:
El Poder Executiu (El Govern/Departament d’Interior): L’organisme encarregat de la seguretat i d’aplicar les lleis rep l’avís de la manifestació. El Govern decideix prohibir-la. Argumenten que tallar els carrers principals tot un divendres bloquejarà les ambulàncies i vulnerarà el dret a la lliure circulació de la resta de ciutadans.
El Poder Judicial (Els Jutges): Els estudiants, indignats, no es rendeixen. Com que vivim sota l’imperi de la llei, saben que el Govern no té un poder absolut. Presenten un recurs davant d’un jutge. El jutge agafa la Constitució Espanyola (que protegeix el dret fonamental de manifestació) i dictamina una sentència: dona la raó als estudiants i anul·la la prohibició del Govern. El jutge diu que el dret a protestar és més important que un embús de trànsit, però obliga els estudiants a deixar un carril lliure per a emergències.
El Poder Legislatiu (El Parlament): Després de l’incident, els representants polítics es reuneixen al Parlament. Creuen que la llei actual no és prou clara. Debaten i voten per aprovar una nova llei que reguli millor com s’han de fer les manifestacions per garantir tant el dret a la protesta com la seguretat de tothom.
Aquest cas demostra que la democràcia no és només votar; és un sistema d’equilibris. El Govern governa, però si es passa de la ratlla, els Jutges el poden frenar aplicant la Constitució, i el Parlament pot canviar les lleis si la societat ho necessita.
