Tema 8: Fonaments de la democràcia i Drets Humans

Exposa-ho

1. La Declaració Universal dels Drets Humans (1948)

Context històric: Document aprovat per les Nacions Unides l’any 1948 per evitar la repetició de les atrocitats viscudes durant la Segona Guerra Mundial.
Caràcter universal i inalienable: Conjunt de 30 drets inherents a totes les persones pel sol fet de néixer, sense cap distinció de raça, sexe o religió.
Drets civils i individuals: Protecció de la vida, la llibertat personal i la prohibició de la tortura o el maltractament.
Drets polítics i participació: Garantia del dret a vot (sufragi universal) i a formar part de la presa de decisions del govern.
Drets socials i econòmics: Accés fonamental a l’educació, la salut, un habitatge digne i un sou just per a una vida de qualitat.

Sobirania popular: El poder resideix originalment en els ciutadans, que el deleguen en representants mitjançant processos electorals lliures.
Pluralisme polític: Convivència de diferents idees i partits que es poden expressar lliurement dins del marc del respecte als drets humans.
L’Imperi de la llei: Principi pel qual tothom, inclosos els governants i les institucions, ha d’actuar d’acord amb les lleis establertes.
Sufragi universal: Reconeixement del dret a vot per a tota la població major d’edat, sense exclusions socioeconòmiques.
Cultura democràtica: Valoració de la negociació, el diàleg i el consens com a eines per resoldre els conflictes socials.

Prevenció de la tirania: Divisió del poder en tres branques independents per evitar que una sola persona o institució acumuli un control absolut.
Poder Legislatiu (El Parlament): Responsable de debatre, redactar i aprovar les lleis que regulen la convivència i el pressupost públic.
Poder Executiu (El Govern): Encarregat d’aplicar les lleis aprovades, dirigir la política estatal o autonòmica i gestionar l’administració pública.
Poder Judicial (Jutges i Tribunals): Branca independent que vetlla pel compliment de la llei i jutja aquells que la infringeixen.
Controls i equilibris: Sistema on cada poder supervisa els altres per garantir un funcionament transparent i just de l’Estat.

La Constitució Espanyola (1978): Llei suprema de l’Estat que estableix els drets fonamentals, els deures ciutadans i l’organització democràtica.
L’Estat social i de dret: Definició d’un sistema que no només garanteix la llei, sinó que també busca el benestar i la protecció social.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya: Norma institucional bàsica que regula l’autogovern de Catalunya dins del marc constitucional.
La Generalitat de Catalunya: Conjunt d’institucions pròpies (Parlament, President/a i Govern) amb competències en sanitat, educació i seguretat (Mossos d’Esquadra).
Jerarquia normativa: Estructura de “piràmide” on l’Estatut ha d’encaixar amb la Constitució, i ambdues han de respectar els Drets Humans internacionals.