T6: Marc normatiu de les relacions laborals

Exposa-ho

1. L’Estatut dels Treballadors (ET): La Llei Bàsica

Definició de l’ET: Norma suprema que regula les relacions laborals a Espanya i estableix els drets i deures mínims de qualsevol contracte.
Principi de mínims: Cap acord individual o sectorial pot establir condicions inferiors a les marcades per l’Estatut (vacances, salari mínim, descansos).
Drets fonamentals del treballador: Ocupació efectiva, no discriminació, promoció professional, integritat física i percepció puntual del salari.
Deures laborals bàsics: Bona fe contractual, diligència en el treball, obediència a les instruccions legals de l’empresari i contribució a la productivitat.
Mesures de vigilància: Paper de l’Estat i la Inspecció de Treball en el compliment d’aquesta normativa per evitar abusos laborals.

Regulació sectorial: Acord escrit que adapta les lleis generals a les necessitats i realitats d’un sector específic (metall, hostaleria, sanitat).
Principi de jerarquia: Obligació del conveni de millorar sempre les condicions de l’ET, actuant com un “vestit a mida” per als treballadors del sector.
Contingut del conveni: Definició de taules salarials, jornades laborals, categories professionals i millores en la conciliació familiar.
Vigència i àmbit: Aplicació del conveni segons el territori (local, provincial, autonòmic o estatal) i el període de temps acordat.
El contracte de treball: Últim graó de la jerarquia on es concreten les condicions particulars sense contradir el conveni ni l’estatut.

Els Sindicats: Organitzacions que representen i defensen els interessos dels treballadors (ex: CCOO, UGT) en la negociació de convenis.
Les Patronals: Associacions d’empresaris (ex: CEOE, PIMEC, Foment) que defensen els interessos de les empreses en el marc laboral.
El diàleg social: Procés de negociació entre sindicats i patronals per assolir acords que garanteixin la pau social i el progrés econòmic.
Representació a l’empresa: Existència de delegats de personal o comitès d’empresa com a interlocutors directes amb la direcció.
Mesures de conflicte: Dret a la vaga com a eina de pressió legítima per reivindicar millores laborals o protestar contra vulneracions de drets.

Llei de PRL: Marc normatiu que obliga l’empresa a garantir la salut i la seguretat dels treballadors en el seu lloc de feina.
Obligacions empresarials: Avaluació de riscos, formació específica dels empleats, vigilància de la salut i lliurament gratuït de material de protecció.
Obligacions del treballador: Ús correcte de la maquinària, compliment de les mesures de seguretat i utilització obligatòria dels equips de protecció.
Equips de Protecció Individual (EPI): Elements de defensa personal segons el risc (cascos, botes de seguretat, ulleres, protectors auditius, arnesos).
Senyalització de seguretat: Ús de codis de colors i símbols per advertir de perills, prohibicions, obligacions o vies d’evacuació.

Protecció social: Model de solidaritat que garanteix prestacions als ciutadans davant situacions de necessitat (malaltia, jubilació, atur).
Cotitzacions: Aportacions econòmiques obligatòries que realitzen tant l’empresa com el treballador sobre el salari brut.
Tipus de prestacions: Diferenciació entre prestacions contributives (segons el que s’ha cotitzat) i no contributives (per a situacions de vulnerabilitat).
Cobertura de contingències: Protecció específica davant d’accidents de treball, malalties professionals o baixes per maternitat i paternitat.
La nòmina: Document que reflecteix el salari, les retencions d’IRPF i les deduccions que es destinen a la Seguretat Social.